desÀrtic

Exposició col·lectiva comissariada por Montse Pérez, de SiNesteSia.

Dimarts 12 de desembre de 10.30h a 11.30h i de 12.00h a 13.00h
Dimarts 19 de desembre de 18.00h a 19.00h i de 19.30h  a 20.30h

Després d’una gestació de tres anys, s’exposa al Centre Cívic Sagrada Família desÀrtic, un projecte de Montse Pérez que presenta un conjunt d’obres de petit format sota un mateix lema: el desglaç de l’Àrtic i els perills que es deriven d’una catàstrofe ambiental com aquesta.

Una de les postals de Marta Ponce.

L’exposició té un doble objectiu: abans que res, és una proposta artística, però al mateix temps canalitza una preocupació ecològica en col·laboració amb Greenpeace. En aquest sentit, el compromís no només es mostra a través de la temàtica escollida, sinó que també es materialitza en la donació d’una part dels guanys que generi la venda d’obres (el 80% el rep l’artista, que també està en perill d’extinció, i el 20% restant va a al projecte Salva l’Àrtic, de Greenpeace). A més, una de les artistes participants (Marta Ponce) ha creat una sèrie de quatre postals, la recaptació de les quals anirà íntegrament al projecte de Greenpeace.

Montse Pérez, comissària (esquerra) i Pilar Marcos, de Greenpeace (dreta), durant la presentació. Al fons, la projecció del vídeo de Ludovico Einaudi.

La qualitat i la gràcia d’algunes propostes destaca per sobre d’altres –i és lògic que amb tantes peces hagi certa oscil·lació-, de manera que val la pena no només fer-hi un cop d’ull sinó, sobretot, assistir a alguna de les visites guiades per aprofundir en els continguts que ens ofereixen aquests seixanta artistes.

Precisament perquè hi ha tants artistes és difícil explicar cada obra, de manera que he triat algunes per anar obrint boca.

L’exposició està organitzada en tres zones: a un costat s’exhibeixen les propostes que presenten una sèrie d’obres per artista, a l’altra banda tenim els artistes que presenten una sola obra i en el centre un vídeo cedit per Greenpeace, amb una peça al piano interpretada per Ludovico Einaudi.

La primera sèrie d’obres és la proposta de la comissària Montse Pérez on juga amb els colors i les llums de l’àrtic. De blancs a blaus entra en la narrativa de la desaparició, on el que hauria de romandre intacte va mutant fins que no hi queda res del que va ser.

Una altra de les sèries que trobem és la d’Ulla Lima, l’exposició a Alella encara està en marxa. En aquesta ocasió ha reduït les pintures de grans formats per mitjà de la fotografia en unes obres en què domina una intensa gestualitat.

Potser a causa de la temàtica, molts artistes s’han inclinat per les avantatges narratives que ofereix la il·lustració clàssica (sigui digital o mitjançant tècniques més tradicionals) on es destaca sobretot l’expressivitat del gest dels personatges, que no entenen per què el sòl desapareix sota les seves potes.

Teresa Such, “Vulnerable”.
Nayat Kaid, “El oso acorralado”.
Eva M. Pereda, “Deshielo”.

També hi ha obres que sobresurten perquè amb la seva ironia han sabut donar-li una volta a les imatges típiques que generen les temàtiques de tipus animalista.

Gemma Labayen, “Aprovecha el deshielo”.

 

No oblideu les activitats paral·leles: tallers i visites guiades!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada