Framed Gang o com pot haver-hi art en qualsevol racó de món

Framed Gang, a Rosselló-Diagonal

Fa un parell de setmanes, vaig passar amb el bus per davant d’aquest curiós establiment. Em va cridar l’atenció de seguida. Què és? És una botiga? Una galeria?

Aquesta foto està feta des de la part posterior en direcció a la sortida, que dóna al carrer Rosselló. En primer pla un dels mòbils d’Alejandra Jaimes, molt en la línia de Calder, i, al passadís, les pintures de Lorena Eloizaga.

Fa uns dies, passava a peu per allà i vaig decidir entrar a veure què oferien exactament. Vaig tenir, a més, l’oportunitat de parlar una bona estona amb els artífexs d’aquest projecte que acaba de començar.

Ells hi entenen d’ulleres, aquest és el seu ofici de base (però ulleres molones, eh). El que passa és que també senten un impuls artístic. La majoria s’hauria limitat a tenir d’una banda el seu negoci, l’òptica en aquest cas, i per un altre a alimentar cert amor per la bellesa, possiblement anant a exposicions, fires, galeries o el que se’ls presenti. El més bonic de la proposta dels de Framed Gang és que van decidir enfocar-ho d’una altra manera i han intentat d’encaixar, dins d’un negoci viable, un espai per a l’art en el seu sentit més ampli. És cert que ara s’exposen a tres artistes, diguem-ne tradicionals: Lorena Eloizaga, Iker Spozio i Alejandra Jaimes, però tenen plans per oferir tot tipus d’exposicions i esdeveniments, això sí, sempre relacionats amb allò visual.

Part del darrere de la botiga/galería. Al fons, veiem els quadres d’Spozio i les instal·lacions de Jaimes.
Obres de Jaimes (detall primer pla) i Spozio (pintures al fons).

L’espai sorprèn, perquè des de fora no es veu la part posterior, la dedicada exclusivament a aquest culte d’allò visual. Només es veu el passadís que condueix cap a aquesta zona, on ara es mostren les vistoses pintures de Lorena Eloizaga, que atrauen la mirada de qualsevol que passi per allà. La veritat és que l’obra dels tres artistes escollits harmonitza molt bé amb l’esperit de Framed Gang, o al menys és la sensació que em va donar a mi. Les ulleres modernetes i unes obres on manen el color i un cert toc retro encaixen perfectament.

Les pintures d’Eloizaga són les que, amb els seus colors vius, criden l’atenció de qualsevol que passi per davsant d’aquest establiment.

Al marge de la línia que segueixi aquest projecte en el futur, m’ha semblat interessant aquest voler unir un negoci tradicional amb un espai dedicat a l’art. És cert que fa molt temps que els artistes i les parets dels bars, cafeteries i restaurants han unit les seves forces per potenciar mútuament, però està molt bé veure com hi ha cada vegada més iniciatives que van més enllà del que ja està establert.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.