Una “exposició” misteriosa…

M’encanta tenir temps lliure però per algun motiu, quan veig un calendari buit d’activitats extra, sento la irresistible necessitat de omplir-lo. Com que tenir una feina de supervivència a jornada completa i escriure sobre el que m’interessa la resta del temps no és suficient; a la vista d’un estiu sense vacances (fins a l’octubre no em toca aquest any) em vaig dir: ‘faré un intensiu d’anglès! Conseqüència: una meravellosa contractura a l’esquena que no em deixa ni dormir, o sigui que aquest cap de setmana he hagut de fer una visita d’urgència al fisioterapeuta.

El cas és que en sortir del fisio i com que caminar em va bé (tranquils que ja arribem al tema que ens ocupa), vam pensar amb la meva parella que estaria bé visitar algunes galeries que quedessin a prop de la consulta, a Francesc Macià. Ens va sorprendre una mica que no hi hagués més d’oferta, o millor dit, que no hi hagués res de res. Google necessita actualitzar la seva informació perquè l’única galeria que vam trobar, ara és un restaurant. Vam començar a vagar sense rumb fins que lligat a un semàfor amb unes brides vam veure aquest cartell:

Ni tan sols sembla legal del tot penjar-lo del mobiliari urbà, però allà estava: l’anunci d’una “art expo”. En vista de l’èxit de les galeries a la zona de Francesc Macià, vam decidir anar-nos-en cap a aquest hotel a veure què oferien en realitat. Tot i que estàvem oberts a la sorprenent possibilitat de trobar obres autèntiques … intuíem que hi havia gat amagat, sobretot quan ens vam fixar que els cartells eren reciclats:

No es veu molt bé a la foto, però en directe es veia clarament que sota hi havia escrit: Hotel Spa “La Terrassa” Platja d’Aro, amb les dates corresponents.

Semblava més un fake que una altra cosa, però ens n’havíem d’assegurar i sense pensar-nos-ho dues vegades vam marxar cap a guirilandia, perquè l’hotel està al costat de plaça Urquinaona. Quan vam arribar no sabíem massa bé si ens anaven a prendre per tontos, si ens sortiria algú d’un programa de càmera oculta o si ens portarien a una habitació per extreure’ns un ronyó a cadascú. Ja us avanço que conservem tots dos ronyons, així que no patiu. Al final vam entrar i vam preguntar per l’expo a recepció; gairebé vaig estar temptada de preguntar-ho en anglès, no només per posar en pràctica l’intensiu sinó perquè sembla ser l’idioma oficial del centre de la ciutat.

I, tal com esperàvem, era una estafa com una casa. Bé, és cert que hi havia objectes emmarcats disposats en fila, però aquí acaba qualsevol semblança amb una exposició. Era una venda de làmines  i de còpies d’escultures. Les làmines encara tenien un passi, però no sé per què van  triar vendre còpies d’algunes de les escultures més lletges que he vist mai:

En fi, una aventureta estiuenca sense més importància. Tot i així em pregunto pels motius d’aquest sistema de venda. És eficaç? Piquen més una colla de guiris de vacances, potser mig borratxos, sobretot a Platja d’Aro, que la gent normal i corrent que només vol una làmina per penjar-se-la al menjador de casa? ¿No és més pràctic muntar un web i promocionar-se per internet que pagar una “exposició” itinerant (que, per cert, la meva mare jura haver vist també a París)? Suposo que són preguntes que quedaran sense resposta. Això sí, he de dir que l’hotel era preciós, val més això que res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.