Llum BCN o com morir d’èxit

Dissabte vaig anar a fer un tomb pel Poblenou. Altres anys havia vist instal·lacions de llum pel gòtic i m’havien agradat, o sigui que tenia ganes de tornar-hi. Crec que l’última vegada ja hi havia cues i carrers plens, però res comparat amb l’edició de Poblenou. No sé si és perquè amb els anys ha guanyat popularitat, o perquè, com que l’han deslocalitzat del centre, l’han publicitat més, però estava a rebentar. Avançaves pel carrer abraçat per un immens ramat de gent, pares i mares, incomptables cotxets de criatura, nens corrent com bojos, amb els avis cridant: vols parar quiet, Guillem! Portava el mapa al mòbil, però la veritat és que no calia, simplement havies de deixar-te endur per la riuada humana. A més, des de gairebé qualsevol instal·lació ja veies la següent, de manera que la dificultat hagués estat perdre’s.

Quant a les instal·lacions que vaig veure, hi havia de tot. Tothom es va fer fotos amb els neons de la plaça de les Glòries (sí, jo també), que tenien la seva gràcia. Els bouquets també van ser molt socorreguts i vaig trobar curiós el muntatge de Sancho d’Àvila 66-72, a la façana de l’Antiga Fàbrica Simon, on una colla de personatges penjaven de la paret i s’anaven il·luminant amb musiqueta de videojoc dels 80. Et podies muntar una peli sense problemes mentre els personatges es movien d’aquí cap allà.

La majoria pretenia jugar amb una qüestió purament estètica: llum, so i moviment. Potser la millor en aquest sentit era la de la Pompeu Fabra. La llàstima va ser que vaig veure que tothom duia ulleres 3D quan ja era a baix i no tenia ni idea d’on les havien tret. Se suposa que hi havia passat pel davant al baixar però amb tanta gent ni ho havia vist. Per tornar a pujar havies de travessar la gentada de nou i a contracorrent i no en tenia cap intenció, però he de dir que tot i així, la projecció enganxava. La gent estava embadalida, amb la boca mig oberta en un somriure d’aquells tontos que deixes que surti quan penses que ningú no et veu. Quan al final, molt caritativament, em van donar unes ulleres, em va decebre una mica, perquè l’efecte 3D no estava tant ben aconseguit com semblava. Al marge d’això potser va ser la millor de les instal·lacions que vaig veure.

En general totes eren bastant espectaculars, però n’hi havia de cutres. Per exemple l’exèrcit de la llum, mitja dotzena de nois i noies interpretant una coreografia com les que es fan a Portal de l’Àngel pels guiris, però amb llums enganxades a la roba. Així com en tota la resta, la llum no és un afegit, sinó el fonament de la peça, aquí em va semblar un accessori bastant gratuït.

Al costat de les Glòries hi havia la instal·lació de l’Escola d’Arquitectura i em va defraudar bastant. Havia vist les imatges de la promoció a la web i francament, entre el projecte i la realitat, hi ha un abisme i no dels sorprenen en positiu. A la web semblava una cosa etèria, d’aquelles que conviden al silenci i a la reflexió, però a la realitat era com si unes bosses de plàstic gegants s’haguessin enganxat a l’enllumenat públic.

A dalt la promoció de la web i a baix la instal·lació real (en la foto queda bastant millorada).

No vaig acabar de fer el recorregut, la veritat. Em van quedar moltes instal·lacions per veure, però és que l’aglomeració dissuadia al més valent. Potser la propera vegada hi aniré a última hora a veure si hi ha més sort.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada