Relleu generacional invers!

Quant de temps, mare meva! I aquesta és justament la qüestió: la meva mare.

No he eliminat la pàgina per una barreja de nostàlgia i d’aquell “per si de cas” que una sempre té en ment. Però la veritat és que la vida no dóna per tant.

I diràs: doncs això és una despedida? No! Com diu el títol és un relleu generacional. Li passo el testimoni de la pàgina a la meva mare.

Adéu a tothom!

Hola! Em presento: soc la jublida que agafa el relleu. No tindrà massa a veure, doncs la meva aproximació al art és totalment profana, la meva professió ve de la banda de la salut, però sempre m´ha fascinat tot el que té a veure amb l’art. Vaig a un munt d’exposicions i concerts i visites guiades i xerrades.

I així hem arribat al punt d´aprofitar un espai fantàstic existent per fer el que sempre havia volgut, resums de les exposicions que visito, i que corro perill d’oblidar. Ara és el moment, és el que té la jubilació: temps!!!

El que em proposo aquí és explicar les exposicions que visito i donar-ne la meva opinió! I com que visc a Barcelona, seguirà sent el mateix art de proximitat de sempre.

PD: Les mans de la foto són les nostres! Ens ha costat lo seu i hem rigut una bona estona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.