M’encanta tenir temps lliure però per algun motiu, quan veig un calendari buit d’activitats extra, sento la irresistible necessitat de omplir-lo. Com que tenir una feina de supervivència a jornada completa i escriure sobre el que m’interessa la resta del temps no és suficient; a la vista d’un estiu sense vacances (fins a l’octubre no em toca aquest any) em vaig dir: ‘faré un intensiu d’anglès! Conseqüència: una meravellosa contractura a l’esquena que no em deixa ni dormir, o sigui que aquest cap de setmana he hagut de fer una visita d’urgència al fisioterapeuta.
El cas és que en sortir del fisio i com que caminar em va bé (tranquils que ja arribem al tema que ens ocupa), vam pensar amb la meva parella que estaria bé visitar algunes galeries que quedessin a prop de la consulta, a Francesc Macià. Ens va sorprendre una mica que no hi hagués més d’oferta, o millor dit, que no hi hagués res de res. Google necessita actualitzar la seva informació perquè l’única galeria que vam trobar, ara és un restaurant. Vam començar a vagar sense rumb fins que lligat a un semàfor amb unes brides vam veure aquest cartell:
Ni tan sols sembla legal del tot penjar-lo del mobiliari urbà, però allà estava: l’anunci d’una “art expo”. En vista de l’èxit de les galeries a la zona de Francesc Macià, vam decidir anar-nos-en cap a aquest hotel a veure què oferien en realitat. Tot i que estàvem oberts a la sorprenent possibilitat de trobar obres autèntiques … intuíem que hi havia gat amagat, sobretot quan ens vam fixar que els cartells eren reciclats:
Semblava més un fake que una altra cosa, però ens n’havíem d’assegurar i sense pensar-nos-ho dues vegades vam marxar cap a guirilandia, perquè l’hotel està al costat de plaça Urquinaona. Quan vam arribar no sabíem massa bé si ens anaven a prendre per tontos, si ens sortiria algú d’un programa de càmera oculta o si ens portarien a una habitació per extreure’ns un ronyó a cadascú. Ja us avanço que conservem tots dos ronyons, així que no patiu. Al final vam entrar i vam preguntar per l’expo a recepció; gairebé vaig estar temptada de preguntar-ho en anglès, no només per posar en pràctica l’intensiu sinó perquè sembla ser l’idioma oficial del centre de la ciutat.
En fi, una aventureta estiuenca sense més importància. Tot i així em pregunto pels motius d’aquest sistema de venda. És eficaç? Piquen més una colla de guiris de vacances, potser mig borratxos, sobretot a Platja d’Aro, que la gent normal i corrent que només vol una làmina per penjar-se-la al menjador de casa? ¿No és més pràctic muntar un web i promocionar-se per internet que pagar una “exposició” itinerant (que, per cert, la meva mare jura haver vist també a París)? Suposo que són preguntes que quedaran sense resposta. Això sí, he de dir que l’hotel era preciós, val més això que res.