Els espais expositius del Palau Robert donen per simultaniejar diversos temes. En aquest moment, octubre del 2024, he trobat com a principal, el que fa referència a la celebració del mil·lenni del Monestir de Montserrat.
Però començarem pel principi.
Homenatge a la indústria catalana.
En entrar a mà dreta, trobem una mena d’homenatge a la indústria catalana, articulada en dos àmbits. Ens donen la benvinguda unes fotografies que remeten als inicis, molt interessant el de l’automoció, i acompanyada d’una bateria portàtil, préstec del NNACTEC de Terrassa, del 1860! En lloc d’un cotxe, té un entranyable aire de tartana motoritzada. M’encantaria pujar-hi!
L’altre àmbit ja correspon en l’actualitat i en part al futur, les ulleres de realitat augmentada és una opció que a mi em fa una sensació com de mareig i m’estimo més passar de llarg. A l’interior hi ha una part interactiva amb diverses opcions, és ideal per anar amb les criatures! Jo, per exemple, vaig jugar a dissenyar un calçat, amb les opcions que donava una IA.
Potser no correspondria al que tenia al cap, però cal donar-li temps… I segur que hi ha opcions per tothom.
S’Agaró
Al davant tenim un altre homenatge, en aquest cas a S’Agaró,1921- 2021. L’arquitectura noucentista centra l’inici. S’aporten fotografies d’un litoral encara salvatge, on es va construint molt ràpidament, de manera que podem veure xalets que actualment ja són història.
I si l’arquitectura va ser important, la cultura ho va ser més. Un lloc ben petit que va tenir el seu lloc al món durant un munt d’anys, organitzant regates, competicions diverses, desfilades de moda, trobades empresarials, literàries i també un nom al món del cinema i la música. Avui es diria que van tenir uns bons dinamitzadors.
Important paper de l’Hostal La Gavina en l’organització de molts events i el marc incomparable que oferia la Loggia i jardí de Senya Blanca mentre cantava Montserrat Caballé al Festival de Música l’any 1970.
Al pis de dalt hi ha la part dedicada al mil·lenni de Montserrat, separat en dos àmbits.
Mil.lenari de Montserrat
El primer correspon a la multiplicitat de lectures, records i tantes maneres d’entendre Montserrat. S’ofereixen les visions de moltes persones i entitats que potser sabem, però que recollides en conjunt aquí donen idea de la importància que té i la història que arrossega.
La quantitat de doctorands que han triat una cel·la de Montserrat per acabar d’escriure la tesi, les bodes, les excursions pels seus mil i un camins, també és escola d’escaladors, la geologia tan especial; molta gent desconeix el magnífic museu, i no només de pintura catalana, com es podria esperar, hi ha peces que els pares van portar dels seus viatges a Terra Santa, de totes les religions, pot haver-hi un torà, segells mesopotàmics, o una tomba egípcia! Icones ortodoxes n’hi ha moltes, i pintors d’arreu. Tot molt ben posat i explicat. Cal dir que reben moltes donacions de particulars perquè hi ha països on un museu que s’entén com nacional i de prestigi és el triat per fer donacions, però aquí això va faltar i fins que el MNAC es va entendre que havia de fer aquest paper, molta gent veia Montserrat legitimat per dipositar aquella obra que tenien en molta estima i la volien compartir.
També hi ha la part més espiritual, els jubileus, les promeses, la importància de la literatura, la integració en el territori, la defensa de la llengua, en algunes èpoques amb significació política, com l’anècdota del disgust que els va suposar rebre un representant del règim nazi o la tancada de 70,No quedaria complet si no parlem de l’escolania i en un vessant més planer, de la mel i el mató!
L’altra part és la corresponent al monestir i la vida monacal.
Es fa èmfasi en què ha significat Montserrat per escoltar i acollir, sempre han tingut una part dedicada a tothom que buscava recolliment i concentració. Per altra banda, podem veure l’horari de treball i oració dels monjos, tal com diu la regla de Sant Benet: ora et labora.
Per acabar l’experiència, hi ha una part digital on les parets de la sala es transformen en la biblioteca, la sala capitular i el claustre, completant una visita virtual en 9 minuts! Els nens sempre gaudeixen molt en aquestes recreacions.
Queda bastant completa l’explicació d’aquest calidoscopi que anomenem Montserrat, un lloc que no pot deixar indiferent.
Per problemes tècnics, no m’es possible afegir informació visual. El proper 6-1-2025 conclou l’exposició, a mesura que pugui resoldre els problemes, afegiré fotografies, mestrestant, recomano la visita!
Cotxeres: Leonor Ferrer
Encara hi ha una sala més, a l’exterior que correspon a les cotxeres, on actualment s’explica la vida de Leonor Ferrer, a qui jo no coneixia ni l’havia vist anomenada enlloc. Potser n’han sentit a parlar els delineants, perquè va ser la primera dona de l’estat espanyol a aconseguir aquest títol. Això era el 1905, es fa seguiment de la seva trajectòria personal i professional (en diverses companyies telefòniques), és una d’aquestes petites revolucions silencioses en l’àmbit de l’emancipació i el feminisme. M’ha encantat la part dels plànols de ciutats de tot el món, que col·leccionava demanant-ho a les ambaixades dels països corresponents, n’hi ha de Tòquio, Amsterdam, etc. una afició curiosa!
Esperem a veure què ens oferiran de cara a l’any vinent.