I començem!
S’acaba l’estiu, la canalla torna a escola i comença el curs. Es curiós que a l’hora d’establir rutines, encara que un estigui jubilat, el poder del setembre com inici de moltes activitats, continua present.
Aqui tractarem de valorar els recorreguts artístics de Km 0, de Barcelona perquè jo visc aquí, però cada lloc tindrà els seus, i seran benvinguts els comentaris que hi corresponguin, així ampliarem visions.
Fins fa pocs anys, reconec que les galeries d’art no formaven part dels recorreguts que tenia planificats. Saber que les obres exposades tenien un preu que pressuposava (encertadament o no, ves a saber!), fora de les meves possibilitats, feia que penses que trepitjava un terreny vetat, reservat a una elit. Però això va canviar a base d’esforços per desmentir-ho i esdeveniments com la Barcelona Gallery Weekend, que fa 10 anys a mig setembre obre portes per facilitar l’accés, i, potser trobades amb artistes i ajuda de fulls divulgatius/explicatius, per entendre el que s’exposa.
Pels que no som «del ram», es molt d’agraïr, no tot s’entent amb un cop d’ull!
Primera parada per la SENDA
Recolliré un planell a la primera galeria que trobi que hi participa, doncs no totes ho fan, això ja es criteri comercial, i cadascú farà com vulgui, recurreguts agrupats, o visitar les que queden allunyades quan es pugui, o reservar un dia especial per anar a l’Hospitalet en metro i que té varies galeries a prop unes de les altres.
Decideixo començar per la zona de Trafalgar. Entrant per Urquinaona trobo primer la Senda, galeria de primera línia, sempre amb propostes interessants i força comercials. Sovint et podries imaginar una de les seves obres a casa teva i el goig que faria veure-la.
En aquesta ocasió son obres de Gino Rubert, fins al 9 de novembre. Havent vist les portades de llançament de la famosa saga Millenium, de «Els homes que no estimaven les dones», etc. Es veu que és el seu ilustrador, encara que en aquesta expo, tot i mantenir un to inquietant, té un aire més alegre.
Es nota la tirada cap a la moda, els drapejats dels vestits de les dones que ell ha anomenat «Cariàtides» i que dona nom a la exposició, estan retallats i clavats amb agulles, motiu pel que la visió fotogràfica fa impossible apreciar l’experiència de la visió presencial.
De tota manera a mi em costa imaginar la fortalesa d’una cariàtide en una figura d’aparença tan anorèxica, però és el seu estil.
Recordo disfrutar amb una gran obra seva tipus mural, exposada al MNAC dins del corrent de diàleg entre obres passades i presents, on jugavem a endevinar el nom dels representats,tots persones conegudes (per mi no totes, es clar), caracteritzats amb imaginació i molta gràcia!
Continuaré camí pel carrer Trafalgar.
Galeria Bombon: «Firefly» Laura Fluxà
Aquesta galeria ofereix un full on posa una mica de context a l’obra i a l’artista, cosa que sempre ès d’agrair, encara que en aquest cas la visió directa ja ofereix moltes pistes. El títol de l’expo «Firefly» (literalment mosca de foc) que vindria a ser cuca de llum, fa referència al centelleig al voltant del festeig i lligant-ho al clima energètic que genera, i que aquí es tradueix a unes peces de vidre bufat i elements metàl·lics que recorden les centrals elèctriques i les torres d’alta tensió.
A mi, particularment, sempre m’han fascinat les impressionants turbines, els generadors, els transformadors, els panells de control , trobo la pròpia estètica dels elements impressionant. Sovint veient fotografies antigues de les primeres centrals hidroelèctriques penso que més enllà de la funció, s’amaga una cura en les formes que le hidroelèctriques penso que més enllà de la funció, s’amaga una cura en les formes que les embelleix a la vista. Transmeten força i a la vegada perill si es desferma, per això s’ha d’aplicar un principi de protecció.
En tot cas crec que puc entendre la pretensió de l’artista Lara Fluxà, i atès que no és fàcil en aquest art actual globalitzat, agraeixo gaudir d’aquesta sensació de bellesa estètica i/o temor que pot suposar aquesta energía si no està continguda. La delicadesa del vidre bufat i la rotunditat del metall compleixen bé aquesta funció.
Tant se val el que pretén l’autor, ara l’obra ja és del que la mira i el missatge seran les emocions que ens provoquin, a cadascú segons el seu bagatge vital.
Al sortir dono un cop d’ull a les galeries de l’altra banda, però no veig fulls ni codis QR a la vista que facilitin la vista i com tinc molt interès a veure la proposta de la Galeria Artur Ramon, i el genoll comença a queixar-se, me n’hi vaig directament.
Galeria Artur Ramon : «Un altra imaginació» Jordi Ortiz
A les notícies havia vist el que em trobaria, però veure-ho en directe no té punt de comparació! La sensació de visió 3D que tenen les obres, que em nego a dir fotografies, tot que ho siguin, el tractament de la impressió i els colors aconseguits no té res a veure, penso que segurament són millors que la realitat!
La proposta és clara: escorces d’arbres que suggereixen formes i donen sensacions molt específiques, una mica a l’estil dels núvols.
El format: rectangular, simulant un bosc i que amb la llum adequada i amb les dimensions de la galeria només faltaria un soroll de rierol i uns refilets d’ocells per sentir-te transportat a un bosc màgic!
Pot ser relaxant, inquietant inclús creepy. Algunes tenen una similitud evident amb conegudes obres d’art, a primer cop d’ull ja crida l’atenció un arbre, el Brachychiton populuneus, amb uns forats que semblen ulls (o la cua d’un paó real), que recorden clarament les ales dels serafins que trobem a les pintures romàniques del MNAC. I així molts altres, amb una feina de 5 anys que Jordi Ortiz ha fet per Barcelona, fotografiant l’arbre original, fent l’obra corresponent i buscant la similitud amb obres conegudes. A l’entrada hi ha les fotos que corresponen a l’arbre en la seva ubicació i el nom científic i popular.
He gaudit molt, s’ha de veure per poc que es pugui.
Actualment, Jordi Ortiz es dedica a la fotografia de cels, penya-segats, roques, etc. però no en un artístic blanc i negre, ho porta a un altre nivell amb pa d’or! El resultat és espectacular, i ho vam veure en una expo que li va dedicar la mateixa galeria anteriorment.
Continuarem les visites per l’eixample, però serà un altre dia!